Les balances són instruments destinats a determinar la massa d’un cos

Les balances es caracteritzen per la seva exactitud, la precisió i la sensibilitat. L’exactitud d’un instrument físic és el grau que el resultat d’una mesura s’aproxima al valor veritable. El terme exactitud es pren freqüentment com a equivalent de precisió, però no són sinònims. La precisió d’un instrument és el grau de coïncidència que tenen diferents mesures de la mateixa propietat. La sensibilitat és la magnitud més petita que un instrument és capaç de determinar de forma fiable.

En general en tots els mètodes químics d'anàlisi és necessari determinar la massa exacta en alguna etapa, i per això s'utilitza una balança analítica de precisió de 0,1 µg. En altres moments solament cal conèixer la massa d'una manera no tan acurada, i aleshores s'utilitzen balances monoplats de laboratori més resistents i de menys sensibilitat .

Aquest és el cas habitual en un laboratori de síntesi i podeu observar-ne la utilització correcta en el vídeo:

Com utilitzar correctament la balança

 

La balança analítica

Les balances analítiques tenen una capacitat màxima compresa en general entre 120 i 200 g. L’exactitud o la fiabilitat dels resultats de pesada estan molt relacionats amb l’emplaçament i per això s’ha de col·locar en un lloc:

 

a) amb molt poques vibracions.

b) sense corrents d’aire.

c) amb temperatura ambient i humitat el més constants possibles

 

Normes d’utilització d'una balança analítica

Abans de començar s’ha d’assegurar que la balança estigui ben anivellada (la majoria de les balances tenen una bombolla d’aire que permet comprovar-ne el nivell). Cal verificar que la balança assenyali exactament el zero; en cas que no sigui així cal calibrar-la novament.

 

Per efectuar la pesada cal tenir en compte:

- No pesar les substàncies directament sobre el platet.

- Utilitzar un recipient net i sec: un vidre de rellotge o un recipient el més petit possible.

- El recipient i la càrrega que s’han de pesar han d’estar a la mateixa temperatura de l’entorn.

- Col·locar el material que es vol pesar en el centre del platet.

- Un cop acabat el procés de mesura, retirar la càrrega del platet.

 

Procediment 

Es pesa el recipient adient que ha de contenir la mostra (esse'n diu tarar). Es retira de la balança i un cop fora s’hi afegeix la substància que es vol pesar amb una espàtula, si és un sòlid, o s’addiciona amb una pipeta, si és un líquid. Sempre s’ha de retirar el recipient del platet per addicionar el producte, per evitar que ens en caigui una mica sobre el platet i deteriori la balança. El recipient amb la mostra es torna a col·locar en el centre del platet de la balança i s’efectua la lectura de pesada. Cal anotar el pes exacte, indicant totes les xifres decimals que doni la balança utilitzada. La diferència entre aquest valor de pesada i la tara ens donarà el pes del producte.

Després de pesar s’ha de descarregar la balança, és a dir posar-la a zero (a menys que les indicacions del fabricant aconsellin una altra cosa).

La cambra de pesada i el platet de la balança s’han de deixar perfectament nets.
Entre dues pesades independents cal rentar l’espàtula amb el solvent adient, generalment aigua desionitzada i assecar-la.

 

Errors de pesada

En intentar pesar ens podem trobar que la lectura del pes sigui inestable. Les causes més freqüents d’aquest fet i les possibles solucions són: